Qui no ha tingut mai il·lusions perdudes? N’aprenem? Ens en sortim?

Aquest títol que correspon a la pel·lícula d’avui, és en realitat tret d’una de les moltes novel·les que Honoré de Balzac va aplegar dins dels volums de la Comèdia Humana. Doncs sí, avui va sobretot, d’il·lusions perdudes i de comèdia humana.

El seu director Xavier Giannoli i alhora guionista juntament amb Jacques Fieschi, van saber captar la capacitat d’observació i d’anàlisi, que tenia Balzac de la societat francesa del segleXIX.
La pel·lícula, amb la fotografia de Christophe Beaucarne ens regala tot luxe de detalls.

Entre d’altres pretensions i, també, com a eix important ens ofereix un retrat del vincle entre premsa, escriptors i poder.

Pel·lícula acompanyada d’una veu en off, narradora, que relata el periple d’una part de la vida de Lucien Chardon, el seu protagonista. Jove poeta i somniador d’Angouleme, que busca la bellesa i el reconeixement a París.
Oh, París! On ell, innocent i ambiciós hi vol forjar el seu destí.

Lucien Chardon farà un “nostos” ? És a dir, retornarà als seus orígens?

Imma Figa i Avellana

Il·lusions Perdudes
Cinema a la Nau de Valldoreix 17-2-2023