Criteris de Cerca
TIPUS
Arbre
Planta corpulenta amb un tronc principal, brancatge i fulles a la part superior.
Arbust
Planta de mitjana estatura amb diversos troncs llenyosos i brancatge i fulles en general des de la base.
Liana
Planta enfiladissa
Herba
Planta sense consistència llenyosa.
Molsa
Planta sense flors ni fulles formada per pèls o làmines verdes recobrint la superfície on s’assenten.
Falguera
Planta sense flors amb fulles verdes (frondes) que surten directament del terra generalment desplegant-se en espiral.
Líquen
Incrustacions sobre pedra o fusta o formacions capil·lars pèndules de diversos colors, rarament verdes.
COLOR DE LA FLOR
Encara que hi ha variabilitat de color en moltes espècies, es mirarà el que respongui millor al dels set colors típics de l’arc de Sant Martí: vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat. S’ha de tenir present que alguna espècie es presenta en més d’un color.
DISPOSICIÓ DE LES FLORS
Imperceptibles
No n’hi ha o no es veuen.
Soltes
Sense cap ordre aparent.
Espiga
Disposades al llarg d’una tija terminal.
Umbel·la
Els peduncles de la flor parteixen d’un punt comú i les flors es disposen en un pla.
Corimbe
Com la umbel·la, però els peduncles no parteixen del mateix punt.
Capítol
Les flors nombroses estan assentades sobre un receptacle, les exteriors amb un sòl pètal (lígula), simulen, en conjunt una sola flor.
TIPUS DE FLOR
Actinomorfa
Amb simetria radial.
Zigomorfa
Amb simetria bilateral.
NOMBRE DE PÈTALS
En les flors amb pètals separats (gamopètales) es contarà el seu nombre tant si son iguals (actinomorfes) com diferents (zigomorfes).
En les flors amb pètals soldats (simpètales) es comptaran les puntes perceptibles. En cas que no es distingeixi cap punta es considerarà un sol pètal.
En les flors en capítol les lígules es consideraran pètals.
CALZE
Sense calze
Els pètals arrenquen directament del peduncle.
Sèpals separats
Es poden individualitzar i comptar els sèpals verds.
Sèpals soldats
Els sèpals es solden en forma de tub, normalment amb tantes puntes com pètals (lliures o soldats) de la corol·la.
DISPOSICIÓ DE LES FULLES
Esparsa
Sense ordre ni simetria.
Oposada
Cada dos, sortint del mateix punt i disposades a ambdós costats de la tija.
Alternada
Sortint en diferent punt de la tija i en sentit oposat cada dues consecutives.
Verticil·lada
Distribuïdes per pisos.
COMPLEXITAT DE LA FULLA
Sense fulles aparents
O no hi ha fulles (plantes paràsites) o aquestes son tan petites o escasses que no es detectes fàcilment. Normalment la tija fa la funció de la fulla (com en els cactus).
Simple
Una sola extensió foliar sigui pediculada o assentada a partir de la tija principal.
Composta
El peduncle de la fulla porta diferents extensions foliars (folíoles), siguin pedunculades o assentades.
Perfoliada
La fulla envolta totalment la tija, de manera que sembla que la travessi.
TIPUS DE NERVIACIÓ DE LA FULLA
Penninèrvia
D’un nervi central que recorre tota la fulla surten diferents nervis secundaris.
Palminèrvia
Els nervis surten d’un punt comú a la base de la fulla i divergeixen cap a les vores de la fulla.
Paral·lelinèrvia
Els nervis també surten de la base, però no divergeixen sinó que es mantenen paral·lels fins a l’extrem oposat de la fulla.
TIPUS DE FRUIT
Nou o aqueni
Llavor seca en el seu estat madur, aïllada i no continguda en un receptacle comú.
Càpsula
Les llavors més o menys nombroses estan contingudes en un receptacle comú amb formes diverses. S’exceptua el llegum i la silícula que es tracten com a beines.
Beina
Les llavors es disposen a l’interior d’un receptacle allargat més o menys tubular.
Carnós
Les llavors en estat madur estan distribuïdes dintre o fora d’una massa carnosa (pom, drupa, poliaqueni, polidrupa, baia…)