Glossari

Acaule

Planta que té la tija tan curta que sembla no tenir-ne.

Acicular

Dit d’aquell òrgan que es presenta llarg i prim, en forma d’agulla, com les fulles dels pins.

Aclamídia

Dit d’aquelles flors a les que els falta el periant.

Actinomorfa

Tipus de flor amb simetria radial.

Bardissa

Formació vegetal densa i impenetrable, formada majoritàriament per arbusts espinosos caducifolis o semicaducifolis, que es fa, preferentment, als marges i a les clarianes dels boscos.

En aquestes formacions hi ha una bona representació d’espècies de rosàcies: Rosa sp.; Crataegus monogyna; Rubus sp.

Bràctea

Expansió de la tija en forma de fulla, rarament tipus espoló, per protegir branques, fulles o flors.

Caducifòlia

Dit de l’arbre o de l’arbust, les fulles dels quals es desprenen durant l’estació que li és desfavorable.

Calze

El calze és l’embolcall exterior de la flor. Està format pels sèpals, que poden estar separats des de la base (dialisèpal) o soldats, totalment o en part (gamosèpal). En aquesta web considerem -per simplificar- que el calze és dialisèpal si els extrems superiors dels sèpals es poden comptar.  

Capítol

És una inflorescència de flors assegudes sobre un receptacle comú, com en la margarida, el gira-sol o els cards. A efectes de classificació es consideraran les lacínies (expansió de cada flor) com a pètals, i les bràctees del receptacle com a sèpals.

Corimbe

Inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s’eleven fins a un mateix nivell.

Es diferència de la umbel·la, perquè en la umbel·la els peduncles surten del mateix punt de la tija.

Corol·la

Conjunt de pètals de la flor.

Esparsa

Flor que es presenta dispersa, com la rosa, la globulària…

Espiga

Flors assegudes sobre un eix comú. Exemple: blat, ordi.

Fageda

Bosc caducifoli en el que el faig (Fagus sylvatica) és l’arbre dominant, el qual genera un ambient frescal i molt ombrívol que pot arribar a limitar el desenvolupament de les plantes del sotabosc.

Flor asseguda

Flor directament inserida a la tija, sense pedicel. Exemple: romaní.

Fulles alternes

Dit de les fulles que surten una a cada nus de la tija, cada vegada a un costat oposat i a diferents alçades.

Gàlbul

Fruit arrodonit i carnós amb una sola llavor.

Hermafrodita

Es diu de la flor que conté junts els dos sexes. Exemple: romaní, rosella, murtra, rosa.

Inflorescència

Planta en la que sobre un mateix peu coexisteixen flors femenines i masculines separades. Exemple: blat de moro, pins, totes les coníferes. Conjunt de flors agrupades en una mateixa tija. N’hi ha de molts tipus. En les inflorescències en les quals l’eix principal és el més desenvolupat cal esmentar l’espiga, el corimbe i el raïm. Entre les inflorescències que no tenen un eix principal, destaquem el capítol i la umbel·la.  [NOTA: En aquest Glossari es pot consultar una entrada més detallada per a cadascun d’aquests tipus d’inflorescències.]

Lleguminosa o fabàcia

És una planta de fruit sec -el llegum- que prové d’un sol carpel. A la maturitat, el llegum s’obre per la sutura central i pel nervi central del carpel i queda escindit en dues valves. Els llegums adopten formes diverses, de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor (com en el cas dels cigrons), dues (com en les llentilles) o moltes (pèsols).

• Moltes espècies d’aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia).
• Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.

Màquia

Es una formació vegetal de espècies perennes formada principalment por arbustos alts (de 50 cm a 3 m), densament agrupats. És una formació de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera. És un dels principals ecosistemes mediterranis. De la paraula ‘macchia’, d’origen italià, deriva el mot francès ‘maquis’ que a la II Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola es va emprar per designar els guerrillers que s’amagaven entre aquest tipus de vegetació.  

Monòica

Planta en la que sobre un mateix peu coexisteixen flors femenines i masculines separades. Exemple: blat de moro, pins, totes les coníferes.

Palminèrvia

A partir de la base de la fulla surten tots els nervis de manera divergent.

Paral·lelinèrvia

A partir de la base surten els nervis paral·lels cap a l’altre extrem de la fulla.. Exemples: fulles del lliri, del blat de moro.

Pedicel

Part de la planta que uneix la flor amb la tija. (La imatge està extreta de Viquipèdia)

Peduncle

Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada (IEC). En la seva absència, diem que les flors són sèssils o sentades.

Penninèrvia

En la distribució dels nervis de les fulles es diu d’aquelles en les quals a partir d’un nervi central o principal, la resta surten als laterals de dos en dos, paral·lels.

Perenne, perennifòlia

Una planta perennifòlia és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l’any. Això contrasta amb les plantes caducifòlies, que perden totes les fulles en certes èpoques de l’any.

Radícula

Rel rudimentària d’un embrió.

Raïm

És un tipus d’inflorescència racemosa consistent en un eix que porta directament flors pedunculades, que neixen de forma alterna o helicoïdal. En un raïm, les primeres flors neixen a la base donant a la inflorescència la típica forma d’una piràmide. Una espiga és un tipus de raïm amb flors sèssils.

Ruderal

Ruderal o flora ruderal és el terme que s’aplica en el marc de l’ecologia a les espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradat. L’alteració pot ser natural, com la causada per incendis o riuades, o deguda a l’acció humana, com la construcció d’autopistes, la mineria i l’abocament de materials de construcció, i abocadors de deixalles i escombraries. Altres alteracions es poden deure a la creació d’erms industrials i urbans, com l’abandonament d’estacions de tren o canals d’irrigació, o la demolició i abandonament de construccions o estructures d’ús previ.

Sèssil

El terme sèssil s’utilitza en botànica per a expressar la falta d’un òrgan que serveixi de peu o suport. Una fulla és sèssil si no té cap nexe d’unió amb la tija (és a dir, no té pecíol) i, en el cas de la flor, si no té peduncle; l’antera es diu sèssil si no té filament o és molt curt. Els termes oposats a sèssil són peciolat per a les fulles i pedunculat per a les flors.

Umbel·la

És un conjunt de flors que partint d’un sol punt arriben a la mateixa alçada i, per tant, simulen un pla de flors diverses.  És una inflorescència en forma de paraigua.

Verticil·lada

Distribució de les fulles per pisos, a vegades un sol pis basal.

Zigomorfa

Tipus de flor amb simetria bilateral.