I
Inflorescència
Planta en la que sobre un mateix peu coexisteixen flors femenines i masculines separades. Exemple: blat de moro, pins, totes les coníferes. Conjunt de flors agrupades en una mateixa tija. N'hi ha de molts tipus. En les inflorescències en les quals l’eix principal és el més desenvolupat cal esmentar l’espiga, el corimbe i el raïm. Entre les inflorescències que no tenen un eix principal, destaquem el capítol i la umbel·la. [NOTA: En aquest Glossari es pot consultar una entrada més detallada per a cadascun d'aquests tipus d'inflorescències.]
L
Lleguminosa o fabàcia
És una planta de fruit sec -el llegum- que prové d'un sol carpel. A la maturitat, el llegum s'obre per la sutura central i pel nervi central del carpel i queda escindit en dues valves. Els llegums adopten formes diverses, de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor (com en el cas dels cigrons), dues (com en les llentilles) o moltes (pèsols).
- Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia).
- Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.
M
Màquia
És una formació vegetal de espècies perennes formada principalment por arbustos alts (de 50 cm a 3 m), densament agrupats. És una formació de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera. És un dels principals ecosistemes mediterranis. De la paraula 'macchia', d'origen italià, deriva el mot francès 'maquis' que a la II Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola es va emprar per designar els guerrillers que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació.
Monòica
Planta en la que sobre un mateix peu coexisteixen flors femenines i masculines separades. Exemple: blat de moro, pins, totes les coníferes.
P
Palminèrvia
A partir de la base de la fulla surten tots els nervis de manera divergent.
Paral·lelinèrvia
A partir de la base surten els nervis paral·lels cap a l'altre extrem de la fulla.. Exemples: fulles del lliri, del blat de moro.
Pedicel
Part de la planta que uneix la flor amb la tija. (La imatge està extreta de Viquipèdia)
Peduncle
Cua o suport d’una flor, d’un fruit o d’una inflorescència ben delimitada (IEC). En la seva absència, diem que les flors són sèssils o sentades.
Penninèrvia
En la distribució dels nervis de les fulles es diu d'aquelles en les quals a partir d'un nervi central o principal, la resta surten als laterals de dos en dos, paral·lels.
Perenne, perennifòlia
Una planta perennifòlia és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any. Això contrasta amb les plantes caducifòlies, que perden totes les fulles en certes èpoques de l'any.