Nom científic: Quercus Ilex
Nom català: Alzina
Altres noms: Francès: Chêne vert / Anglès: Holly oak
Descripció
Arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una capçada gran i densa.
L’escorça és llisa i de color verd grisenc en les tiges; es va enfosquint a mesura que creixen i, al voltant dels 15 o 20 anys, queda una escorça clivellada i fosca, pràcticament negre.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.
Les flors masculines estan agrupades en llargs aments (imatge principal) que deixen anar el pol·len al vent i les femenines estan aïllades o en grups de dos.
Els fruits -les glans- són arrodonits i allargats (2-3 cm) i estan coberts per un barret, anomenat cúpula, amb escames que no punxen (imatge secundària).
Observacions
Arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una capçada gran i densa.
L’escorça és llisa i de color verd grisenc en les tiges; es va enfosquint a mesura que creixen i, al voltant dels 15 o 20 anys, queda una escorça clivellada i fosca, pràcticament negre.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.
Les flors masculines estan agrupades en llargs aments (imatge principal) que deixen anar el pol·len al vent i les femenines estan aïllades o en grups de dos.
Els fruits (les glans) són arrodonits i allargats (2-3 cm) i estan coberts per un barret, anomenat cúpula, amb escames que no punxen.L’alzina creix summament a poc a poc. Quan es talla o es crema rebrota amb diversos tanys però no es fa mai tan alta com l’arbre d’un sol tronc original. En cas d’incendi comença a rebrotar d’arrel en poc temps, gràcies a l’estructura de les seves arrels anomenada lignotúber.
La fusta de l’alzina és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d’eines. Tradicionalment s’ha fet servir com a combustible: carbó vegetal.
Les glans de l’alzina són molt apreciades com a aliment dels porcs.
Caràcters diferencials
Tipus: Arbre
Disposició de les flors: Espiga
Color de la flor: Groc
Tipus de flor: Actinomorfa
Disposició de les fulles: Esparsa
Complexitat de la fulla: Simple
Tipus de nerviació: Penninèrvia
Tipus de fruit: Nou o aqueni