Orella d’ós

Nom científic: Ramonda myconi

Nom català: Orella d'ós, herba peluda, borraina, borratja de roca

Observacions

El nom científic, Ramonda myconi, és degut al naturalista francès, baró de Ramond, que la va observar en la seva ascenció al Mont Perdut el 1808, i myconi és pel metge i botànic Francesc Micó de Vic.
Aquesta planta es considera un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d’anys, ocupava els Pirineus.
Ha estat utilitzada des de finals del segle XV per combatre els refredats, especialment la tos, d’aquí li ve el nom d’herba tossera. Es cullen i es deixen assecar les fulles abans que floreixi; es pren com infusió amb sucre, altrament té un gust amarg.

Caràcters diferencials

Tipus: Herba

Disposició de les flors: Esparses o soltes

Color de la flor: Morat

Tipus de flor: Actinomorfa

Nombre de pètals: 5

Calze: Sèpals separats

Disposició de les fulles: Verticil·lada

Complexitat de la fulla: Simple

Tipus de nerviació: Penninèrvia

Tipus de fruit: Càpsula