Descripció

Pujada al Pic de Noufonts 

12 km i 960 m de desnivell acumulat

Crònica :

Sortida al Cim del Noufonts i Pic d’Eina.
Dijous 22 d’Agost 2019
Cap a les 9:25h agafem el Cremallera que ens puja a Núria, a 2.000 m. aprox, des de Queralbs.
Iniciem la caminada per un camí que esdevé ben trillat fins el cim. El dia és esplendorós, amb sol, un cel blau intens i una mitja lluna que encara no s’ha esvaït. Tenim temperatura ben fresca, agradable. Duem màniga curta i pell de gallina. Aguantem perquè la pujada que ens espera farà que entrem en calor.
Com tenim costum , saludem amb un bon dia, als excursionistes que ens avancen o, a vegades, avancem si estan descansant. De la colla que formem, només en som cinc, de les quals , sempre hi ha algunes xicotes que no deixen mai de saludar a totes les vaques i vedells que omplen la Vall al nostre pas. D’entre les saludades, no té pèrdua l’únic brau que observem. El color del seu pelatge, ni que l’hagués escollit expressament per diferenciar-se de les femelles , és negre com el carbó de mitat del cos en avall i marró claret bona part del seu llom.
Però observant el seu ample front, ens adonem que hi té molt de pèl, però és absolutament ben rinxolat!!! Una meravella.
Continuem el camí, sempre acompanyats pel soroll de l’aigua del Torrent del Noufonts. Observant la vegetació, aquí i més enllà, col·leccions de Tora Blava, aquella planta que sobresurt del prat, amb flor blau fosc intens, que les vaques saben prou bé que no s’hi han d’acostar perquè es molt tòxica. També trobem escampades formant grups, el Panical Blau, de diferents intensitats del seu color blau-lilós.
Anem pujant fins arribar al coll del Noufonts després d’una forta pujada, on hi trobem excursionistes francesos i colla de joves d’aquí , descansant. Emprenen l’última pujada cap al cim. Allí, també hi trobem joves franceses que es presten per fer-nos una foto de grup. Educats com som , també ens oferim per fer-los-hi una nosaltres.
Quina sort tenim amb el nostre amic Isidre ens il·lustra sobre la correspondència dels cims i el seus propis noms, els quals estan al nostre abast visual. Un extens espectacle de muntanyes i serralades!!!!! Un record inesborrable!!!!
Des del cim del Noufonts, mirant al nord, a la nostra dreta, reconeixem el Noucreus, el punxegut de més enllà el Pic de l’Infern, darrera, la plana del Cim de Bastiments, seguint la carena, els cims de Bacivers i Pic de la Dona. Al fons, a l’horitzó, hi veiem el Canigó. Cap al sud-est el Torreneules Xic i el Gran,
A l’esquerra, veiem el Pic d’Eina, i carenejant , Finestrelles, Pic del Segre, i s’ arriba al Puigmal. A través del coll de Finestrelles veiem la Tossa d’Alp, el Pedraforca, el Comabona i la Serra del Cadí.
Dinem i descansem una estona al mateix cim. Seguidament baixem al coll d’Eina per pujar al Pic del mateix nom, on tornem a fer un repàs dels noms dels cims que ja hem oblidat.
Ara emprenem el que serà sempre baixada, es farà llarga però es veurà compensada per la colla de marmotes que veiem córrer des del Torrent de Coma d’Eina per enfilar-se prat amunt on hi ha vegetació baixa on poder amagar-se i probablement menjar. També descobrim alguns caus prop del camí per on passem, on en un d’ells hi treu el cap una marmota.
Un cop arribats a Nuria, ens delectem prenen una cervesa a peu dret per no perdre el cremallera.
Un cop dins, ens acomiadem de les valls que reconeixem, la del Torrent de l’Eina, Torrent del Noufonts i la del Torrent del Noucreus. L’Isidre ens il·lustra sobre els antics túnels del Cremallera que anem deixant mentre baixem .
Arribats a Queralbs, contents de guardar en la nostra ment les imatges de natura que hem gaudit, mentre ens traiem les botes per alliberar els nostres cansats peus , observem quelcom que no esperàvem. Un petit ocell que no identifiquem, de plomes pigallades, d’ulls vius i potes llargues i primes, ens observa a quatre pams dels nostres moviments, però ell no té por, no se’n va. Corro a esmicolar un tros de pa en senyal d’agraïment per delectar-nos amb la seva presència. Menja sense treure’ns la vista de sobre.
Finalment ens deixa i nosaltres també marxem molt i molt contents amb aquesta última visió que ens ha ofert la natura.
Salut i bones cames!! com acostuma a dir-nos en Josep M. Pujols quan ens prepara una excursió. Gràcies a tots els que feu possible aquestes experiències i sobretot per la bona companyia!!!

Emília Besora