Descripció

Ruta per St. Llorenç amb esperit aventurer

9 km i 650 m de desnivell acumulat
Alçada màxima 1009 m

Amics,
Teníem previst fer aquesta ruta força aventurera i realment ha sortit així. Han pogut (alguns) veure i pitjar llocs emblemàtics de St. Llorenç com el Roure de Palau i  la zona de Les Fogueroses (Agulles Petita i Mitjana) amb els seus racons com la Roca Encavalcada, els Ulls de l’Abadessa i la Cova Simanya.
——————————————————————————————————————–

MAMBO AL MONTCAU

Dijous passat va ser el dia del mambo, i no perquè comptéssim amb la música d’aquell cubà famós anomenat Pérez Prado, sinó perquè el Mambo Pujols es va perdre pels viaranys de Sant Llorenç del Munt i tota la colla la vàrem ballar, però el que va fer més passos, bots i contorsions  va ser el Josep Maria, pare adoptiu del desaparegut.

La sortida cap a Matadepera la vaig fer amb en Josep Maria, la Carme Mensa i el Mambo. Quan arribem al punt de trobada amb la colla, ell va baixar tranquil•lament del cotxe i tot seguit va buscar les cares generoses de les quals esperava una cruspideta de bon dia i un bon trago d’aigua per posar-se a punt de fer muntanya. Estava content i la campaneta li feia la música.

Cap els voltants de les 10 encara no feia sol a tot l’entorn de la Serra de l’Obac, però un bosc esponerós ja ens feia companyia en mig d’un camí amable. De sobte, ens adonem que el Mambo no ens acompanya. Glups, ja hi som! Tot just abans d’arribar al Roure de Palau, en perdem el rastre i en Josep Maria decideix retornar al punt de partida després del fer el que ja anomenem “apple time” i moltes fotos abans d’arribar a la Roca Encavalcada, per veure si el seu afillat és al punt de partida, deixant clar que ja ens trobaria i que si ell no tornava, hi havia prou lloc als altres dos cotxes.

El camí va ser costerut i perdedor. De moment fer ruta ens va implicar una mica a tots, a falta del nostre guia principal. Ho dic així perquè dins de la colla en tenim uns quants que saben seguir la traça bona i uns altres, entre els quals m’hi compto, que portem totes les dades al Wikiloc, però que a l’hora de decidir quin es el senderó bo, fem figa. Tot i així, ens vàrem posar les piles. L’Emilia i el Carlos, els “competents”, amb el mòbil i la Cristina amb els mapes, ens van conduir cap al punt preuat de la pujada, cap els anomenats “Ulls de l´Abadessa”, on vam arribar expectants després de fer una mena de grimpada atzarosa seguint els senyals del camí fets amb pedres amuntegades. Tot això en un ambient distès, ple de comentaris assaonats per l’Eduard glorificant la presència d’arbres al camí costerut que ens van ajudar força per arribar a dalt.

Els Ulls de l’Abadessa, són ben petits, més aviat semblen unes ulleres de sol, un pel punxegudes, estil anys seixanta i que un cop jeus a terra et donen una visó noble del paisatge. Tothom estava content de la proesa, però, calia buscar el camí per seguir i no era fàcil. Aquí ja recordem que no tenim noticies del Josep Maria. Tots intentem parlar amb ell, però, no hi ha cobertura. En un moment donat, l’Emilia rep una trucada de la Claudia que ja està al cas de la nova realitat i ja s’ha posat les piles.  El Carlos, l’ultralleuger de la colla, fa petites incursions per trobar una possible ruta i no haver de repetir un caminoi tan enjogassat i relliscós. Res. Després de posar en valor el molt competents i forts que som tota la colla; cap a vall que fa baixada i sense adonar-nos-en ja érem al punt on refer el bon i conegut corriol que ens portaria a  les envistes de la Cova Simanya. Eren gairebé les tres, però, les infatigables acompanyades pel Carlos hi van voler anar. L’Eduard, el Ramón i jo ja érem gairebé a mig camí d’una pujada cap el Coll de Tenalles i no ens vam fer enrere. Vam quedar en esperar-los a dalt de tot, després de connectar, no sense problemes, amb la Cristina perquè tardaven molt, xalant dins de la gruta. A poc a poc el record del Mambo i el seu amo es va apoderar de nosaltres tres, però de nou, no vàrem poder parlar-hi. Vam esperar que arribés l’expedició de la cova no sense imaginar escenaris del que deuria estar passant el nostre sherpa, però tenint molt clar que sabia el què es feia i que la Sant Llorenç ja és un paisatge familiar, que el gosset seria en mans d’algun grimpador i que amb el xip segur que en tindria notícies. Tot això molt cansats. Eren gairebé les quatre i encara baixàvem la muntanya sense perdre el somriure i menjant algun fruit sec per entomar la gana.

Un cop al cotxe del Ramón i cap a casa, veiem en un revolt una mica de pàrquing amable i reconeixem el cotxe del pare adoptiu del Mambo. Baixem i comencem a cridar, tocar el pito i fer hipòtesis variades, retornar al Coll d’Estenalles, xiular de nou,  escridassar, buscar paper i llapis per escriure una nota i posar-la al vidre. Tot per concloure que es faria fosc. A mig camí la Claudia ens truca per dir-nos que ja deixaven de buscar-lo i anaven a fer la denuncia a Matadepera. Ens vam tranquil•litzar i vam resar perquè el Mambo aparegués, perquè no podíem imaginar Can Pujols & Claudia  sense mambo. I es que tots dos son bons balladors!

Epíleg

Serien quarts de set, quan en Josep Maria, via Whats ens fa saber que ja té posat el Mambo al cotxe. Uns nois que voltaven per la muntanya se’n van compadir i se’l van endur fins al Montcau i en tornar, van passar per casa d’un veterinari que li va llegir el xip i el va trucar.

Tornava la música a Can Pujols & Claudia. Nosaltres també l’escoltaríem.

Mariàngels Calaf

Valldoreix, 1 de març 2021

————————————————————————————————————————

Salut i cames
Josep M Pujols