Descripció

Santa Cecília-Canal de La Llum-Portell del Migdia-Sant Jeroni-Canal Plana-Camí de l’Arrel

10 km i 750 m de desnivell acumulat
Alçada màxima 1236 m

—————————————————————————————————————————-

Montserrat sempre ens enlluerna: la llum, que al canviar, fa prendre a les roques tonalitats diferents, les formacions rocoses de variades formes….la vegetació que per tal de sobreviure, s’arrapa en indrets increïbles de les roques….
Tots hem estat d’acord en que en alguns moments ha estat un trenca-cames , segurament necessari, per gaudir de l’entorn interior d’aquesta muntanya. Hem resistit tots malgrat hem tingut algunes caigudes de cul a terra i alguna de més forta, sense que hagi anat més enllà de l’ensurt, la contusió i les esgarrinxades .
Sortim des del monestir de santa Cecília i fem un petit tram de carretera on pugem per un camí d’escales que ens condueix al camí de l’Arrel en direcció a la Massana.
Després de planejar una estona , ascendim entre vegetació d’arbres i arbustos tot fent marcades esses, cap a la Canal de la Llum.
Bonica canal, on, arrapats a la paret vertical, i per anar salvant altura, podem ajudar-nos dels troncs dels arbres , de les arrels i d’esglaons naturals.
La sensació ens corprèn al veure’ns entaforats entre parets verticals, esperant veure aviat la llum del sol al capdamunt de la canal.
Arribats al Coll de Migdia, les vistes, a les roques són un plaer.
Però ara ens toca fer la baixada per l’altra banda, i el camí ara puja, ara baixa i ens porta a creuar algun torrent i a passar per trams de roca. En un d’ells, els menys agosarats, en lloc de baixar dempeus el baixem amb el cul a tocar la roca. És un tros no massa llarg de roca, just abans de trobar la cruïlla amb el camí dels Francesos.
Ara canviem de direcció i seguim entre planejar i pujar cap a la nostra esquerra, fent l’aproximació cap a Sant Jeroni, passant per sota del Camell de Sant Jeroni , una imponent roca vertical, on parem per descansar i fer un mos, mentre observem uns escaladors que es preparen per arribar al cim.
Passem pel Coll de l’Albarda, i de seguida arribem a la cruïlla amb el camí d’escales que porta fins al Cim de la Miranda de Sant Jeroni. Avui les vistes són bones en la proximitat de les roques de Montserrat però no ho és per copsar la llunyania, on un dia clar podríem veure des de l’Aneto , el Canigó, Mallorca i el Mont Caro, per posar alguns exemples. Anem descobrint i intuint els noms que s’adiuen a les formes que veiem: els Flautats, la Mòmia, la Prenyada, el Bisbe, el Montcau, Cavall Bernat…
Comencem la baixada desfent el camí fins a l’ermita de Sant Jeroni i seguint avall direcció al Monestir fins una cruïlla a l’esquerra direcció el Torrent de Santa Maria, l’agafem i de seguida tornem a deixar-lo per una altra, mig amagada cruïlla a l’esquerra.
Ara el camí planeja tot resseguint per sota el Cap de Mort i del Serrat de les Onze. Seguirem endavant fins el Coll de la Canal Plana, on agafem la Canal del mateix nom . Aquesta canal és la que ens va fer patir més al llarg de tot el trajecte. Molt pendent amb terra solta, pedres i fullaraca: un trenca-cames. Agafats als troncs dels arbres, quan en teníem, la baixada s’ens va fer llarga amb l’ensurt de caiguda inclosa.
La canal ens portà fins el Camí de l’Arrel, que agafa’t a l’esquerra ens torna al punt inicial de la caminada.
Montserrat val molt la pena anar-la descobrint, però sabem que sempre tindrem forts desnivells i canals que ens posen a prova!
Salut i bones cames!

Emília Besora