Descripció

Ruta al cim del Gran Tuc de Colomers (2.933 m)

20 km i 1100 m de desnivell acumulat
Alçada màxima 2933 m
Temps en moviment : 10:00 h
Temps parat : 02:00 h

Iniciem el camí des de la pista que va del llac de Sant Maurici al refugi d’Amitges, a nivell del llac de Ratera. Seguim un camí-pista fins al Mirador sobre el llac de Sant Maurici i des d’allà seguim un corriol que sense perdre alçada ens porta fins al camí-pista que puja des del llac de Sant Maurici i que passa molt a prop del Refugi de Mallafré. A partir d’aquí, el camí-pista va pujant fins al coll del Portarró que es troba a la base del Pic del Portarró situat a la vessant NE del mateix. Al S tenim amplies vistes sobre la vall del refugi de l’Estany llong situat prop d’aquest llac i de l’Estany Rodó, i al SE veiem la zona de l’Estany de Sant Maurici i els pics bessons dels Encantats. A la nostra dreta (NO) es veu la carena del Gran Tuc de Colomers i del pic de Bergús, entre d’altres. Baixem quelcom per el camí-pista que porta al Refugi de l’Estany llong i a uns 500 m agafem un camí estret a la dreta (NO) que va pujant discretament i que creuant per matolls d’herba baixos i tarteres de no gaire entitat, ens porta fins el llac de Bergús.
Aprofitem la tranquil•litat que confereix la vista del llac per fer una aturada i esmorzar. Poc després iniciem la pujada al cim passant primer per la serra més propera al llac de Bergús, (direcció NO) que no ens deixa veure el Gran Tuc. Aquí la ruta s’enfila de valent en mig de matolls baixos i roques arrodonides de diferent magnitud fins arribar a la cresta de la serra des d’on si es visualitza el pic i el coll prop del pic (coll sense nom), a la seva esquerra. A distància ja s’endevina la forta pendent del darrer tram cap el coll. Enfilem la pujada al coll per la dreta (de la vessant sud de la carena) doncs la part central sembla més plena de roques i sorra. Vigilant sempre on posem els peus, anem pujant lentament fins arribar a la base de la carena del Gran Tuc on sembla que coincidim amb la ruta (camí no fresat) que ve des de el portal de Colomers i que es part del recorregut que ve des del Refugi de Colomers. Anem pujant arrambats a la base de la carena per evitar la tartera de sorra i pedra petita de la part més central de la pendent. Finalment, després d’alguna relliscada sense conseqüències arribem al coll.
Vistes espectaculars. Ja es veu el cim del Gran Tuc a la nostre dreta (NE) amb pendent clarament assumible, contràriament al que es podria anticipar quan érem al llac de Bergús. Fem un breu repòs i fem els darrers 15 min de pujada fins el pic. Vistes a 360º més espectaculars que les del coll, sobre tot a la vessant N. En aquesta i en primer terme, veiem tot el cercle de llacs de Colomers amb el Refugi d’aquest nom a la part mes septentrional del mateix. També veiem la Vall d’Aran, les pistes de Vaquèira, el Ventolau i el Pirineu francès (Vignemale, Midi d’Oiseau, etc.) al NE; la Pica d’Estats gairebé al E; el Montardo al N; i la zona de la Maladeta, l’Aneto i els Posets al NO. A la vessant S, observem els pics del Montseny de Pallars, Monestero, i Peguera entre d’altres, i al SE els Encantats. Tot això en un dia radiant gairebé sense vent i sense calitja. Com sempre, quant ets a dalt oblides les suors de la pujada i et quedes bocabadat amb el paisatge. Fem les fotos de rigor, passem quasi bé 45 min mirant a tot arreu i comencem a baixar. Bé fins al coll, però un cop cap avall hem d’anar molt en compte amb les relliscades. Novament, en lloc de seguir la part central baixem arrambats a la roques de l’esquerre durant la pendent més pronunciada, i progressivament retornem a la zona més central. Durant la pujada i la baixada trobem diferents línies de fites que indiquen 2 o 3 traces diferents, molt espaiades (massa). Itinerari quelcom confós però sort que el dia es clar. Ens fiem de les fites i del track del GPS. Baixada força relliscosa per els “grumolls” d’herba baixa que omplen la terra. Arribem finalment al llac de Bergús on havíem esmorzat i hi fem una bona aturada per dinar i descansar.
Retornem al camí cap el coll del Portarró. Com hem dit, camí força estret i que es difumina periòdicament a causa de les herbes. Arribem al coll i comencem la baixada per la pista que ens durà al llac de Sant Maurici sense pèrdua (però amb infinites pedretes que et segueixen mantenint el ulls a terra). Arribem finalment a l’estany on sortosament el taxi ens estalvia la caminada cap a Espot cosa que tots agraïm.

Jaume Figueras