TIPUS
- Arbre: Planta corpulenta amb un tronc principal, brancatge i fulles a la part superior.
- Arbust: Planta de mitjana estatura amb diversos troncs llenyosos i brancatge i fulles en general des de la base.
- Liana: Planta enfiladissa.
- Herba: Planta sense consistència llenyosa.
- Molsa: Planta sense flors ni fulles formada per pèls o làmines verdes recobrint la superfície on s’assenten.
- Falguera: Planta sense flors amb fulles verdes (frondes) que surten directament del terra generalment desplegant-se en espiral.
- Liquen: Incrustacions sobre pedra o fusta o formacions capil·lars pèndules de diversos colors, rarament verdes.
COLOR DE LA FLOR
Encara que hi ha variabilitat de color en moltes espècies, es mirarà el que respongui millor al dels set colors típics de l’arc de Sant Martí: vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat.
S’ha de tenir present que alguna espècie es presenta en més d’un color.
DISPOSICIÓ DE LES FLORS
- Imperceptibles: No n’hi ha o no es veuen.
- Soltes: Sense cap ordre aparent.
- Espiga: Disposades al llarg d’una tija terminal.
- Umbel·la: Els peduncles de la flor parteixen d’un punt comú i les flors es disposen en un pla.
- Corimbe: Com la umbel·la, però els peduncles no parteixen del mateix punt.
- Capítol: Les flors nombroses estan assentades sobre un receptacle, les exteriors amb un sòl pètal (lígula), simulen, en conjunt una sola flor.
TIPUS DE FLOR
- Actinomorfa: amb simetria radial.
- Zigomorfa: amb simetria bilateral.
NOMBRE DE PÈTALS
En les flors amb pètals separats (gamopètales) es contarà el seu nombre tant si son iguals (actinomorfes) com diferents (zigomorfes).
En les flors amb pètals soldats (simpètales) es comptaran les puntes perceptibles. En cas que no es distingeixi cap punta es considerarà un sol pètal.
En les flors en capítol les lígules es consideraran pètals.
CALZE
- Sense calze: Els pètals arrenquen directament del peduncle.
- Sèpals separats: Es poden individualitzar i comptar els sèpals verds.
- Sèpals soldats: Els sèpals es solden en forma de tub, normalment amb tantes puntes com pètals (lliures o soldats) de la corol·la.
DISPOSICIÓ DE LES FULLES
- Esparsa: Sense ordre ni simetria.
- Oposada: Cada dos, sortint del mateix punt i disposades a ambdós costats de la tija.
- Alternada: Sortint en diferent punt de la tija i en sentit oposat cada dues consecutives.
- Verticil·lada: Distribuïdes per pisos.
COMPLEXITAT DE LA FULLA
- Sense fulles aparents: O no hi ha fulles (plantes paràsites) o aquestes son tan petites o escasses que no es detectes fàcilment. Normalment la tija fa la funció de la fulla (com en els cactus).
- Simple: Una sola extensió foliar sigui pediculada o assentada a partir de la tija principal.
- Composta: El peduncle de la fulla porta diferents extensions foliars (folíoles), siguin pedunculades o assentades.
- Perfoliada: La fulla envolta totalment la tija, de manera que sembla que la travessi.
TIPUS DE NERVIACIÓ DE LA FULLA
- Penninèrvia: D’un nervi central que recorre tota la fulla surten diferents nervis secundaris.
- Palminèrvia: Els nervis surten d’un punt comú a la base de la fulla i divergeixen cap a les vores de la fulla.
- Paral·lelinèrvia: Els nervis també surten de la base, però no divergeixen sinó que es mantenen paral·lels fins a l’extrem oposat de la fulla.
TIPUS DE FRUIT
- Nou o aqueni: Llavor seca en el seu estat madur, aïllada i no continguda en un receptacle comú.
- Càpsula: Les llavors més o menys nombroses estan contingudes en un receptacle comú amb formes diverses. S’exceptua el llegum i la silícula que es tracten com a beines.
- Beina: Les llavors es disposen a l’interior d’un receptacle allargat més o menys tubular.
- Carnós: Les llavors en estat madur estan distribuïdes dintre o fora d’una massa carnosa (pom, drupa, poliaqueni, polidrupa, baia…)