Nom científic: Taraxacum officinale (dens-leonis)
Nom català: Dent de lleó, pixallits, angelets, apagallums, xicoies, lletsó
Altres noms: Cast.: Diente de león, achicoria amarga
Descripció
La flor és composta (en forma de margarida) i d’un color groc daurat. En madurar forma un papus/ angelet / vil·là d’aspecte sedós, recobert d’una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar gairebé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
Observacions
És una planta molt comuna a tota Europa, on el Taraxacum té cap a 1.200 espècies més, molt semblants entre si.
Les fulles de dent de lleó es mengen tradicionalment en amanides, especialment al sud d’Europa i també al sud de la mar Mediterrània. Un exemple d’amanida tradicional amb fulles tendres de dent de lleó és, a Xipre, aquestes amb ceba, olives i pa. A Creta l’agrioradiko és una amanida a la qual les fulles tendres de dent de lleó es bullen prèviament.
S’usa com a planta medicinal des de l’antiguitat. A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta. Per exemple, la infusió de les flors, així com la melmelada d’aquestes, és usada per al mal de gola, menjada directament o ensucrant una infusió o llet calenta, igual que la mel.
(Extret de Viquipèdia)
Caràcters diferencials
Tipus: Herba
Disposició de les flors: Capítol
Color de la flor: Groc
Tipus de flor: Actinomorfa
Nombre de pètals: més de 6
Calze: Sèpals separats
Disposició de les fulles: Verticil·lada
Complexitat de la fulla: Simple
Tipus de nerviació: Penninèrvia
Tipus de fruit: Nou o aqueni