Descripció

Circular pel Circ de Colomers des del Refugi

13,50 km i 800 m de desnivell acumulat

Crònica :

10 agosarats i infatigables excursionistes de CIMS hem viatjat cap a la Vall d’Aran per fer  el cim.

Després d’un esmorzar un xic pobre al refugi de Colomers, comencem la sortida cap al Gran Tuc. El dia se’ns presenta bastant ennuvolat amb clarianes però amb previsió de pluja a partir de mig dia.

El camí ben marcat, sempre costa amunt, va endinsant-se per la muntanya plena de verd i tacada de flors de tota mena que ens interroguen per si recordem el seu nom: Serpoll, Botó d’or, Rovell d’ou, Àrnica, Corniol, Viola d’aigua …..menys mal que el nostre amic Josep M. Moretó ens recorda allò que nosaltres oblidem.
Al mateix temps els llacs d’aigües transparents agafen les tonalitats grises i blaves del cel, i van succeint-se mentre anem agafant alçada.
Arribats al coll de Pòdo, hem de decidir si continuem pujant o bé anem per avall, ja que els núvols ens amenacen amb pluja imminent. Decidim emprendre la baixada fent la ruta circular prevista quan encara falta un bon tram per fer el cim. Comença a ploure i cau pedra. A corre-cuita ens tapem amb la capelina i ens protegim les motxilles.
A l’Alta muntanya mai saps si la tempesta es girarà amb força o bé només serà una tamborinada .
Anem baixant per un camí de pedres grans i cantelludes.
Una ensopegada fa que la Carme M. es lesioni un canell i una cella.
En aquesta situació ens dividim i tres de nosaltres continuem baixant i la resta de la colla intentarà tornar amunt per arribar al Portell de Colomers, ja que la pluja s’ha aturat i els núvols només amenacen, sense acabar de definir-se per una tempesta declarada.
Més tard ens retrobàrem plegats al refugi.
La nuvolada amenaçadora i les ràfegues de vent no van aconsellar pujar fins el Portell.
Al vespre, comentem , un xic tristos, el fet de no haver pogut fer el cim però sempre ens quedarà el proper any per assolir-lo!! I estem d’acord en que el camí recorregut, valia la pena haver-lo fet encara que estès ennuvolat i no arribés similar al cim

Les imatges parlen per sí soles !!!

Al dia següent ens desplacem del refugi de Colomers cap a la Vall Fosca per pernoctar al refugi de la Colomina.
Al matí, després d’esmorzar, baixem caminant fins a trobar el servei de taxi que ens durà fins a Banys de Tredós. A Viella , a l’hospital, detecten un fissura al canell de la nostra lesionada i l’hi immobilitzen el braç cosa que l’impedeix continuar amb nosaltres i torna a casa en bus.
Anem a dinar a la Pobleta de Bellveí , ja a la Vall Fosca, per després continuar cap a Capdella per tal d’agafar el funicular que ens puja a l’Estany Gento.

Salut i cames

Emília Besora