684 19 63 14 | ven@vdx.cat Fes-te Soci

A96 Pic de l’Infern (Cims d’estiu 2020)

A96 Pic de l’Infern (Cims d’estiu 2020)

Cims i muntanyes

Setcases

27/08/2020

06:00

Descripció

Grimpada al Pic de l’Infern (Conflent)

13 km i 1050 m de desnivell acumulat
Alçada màxima 2869 m
Velocitat mitjana de 2,7 km/h
Temps en moviment : 04:54 h
Temps parat : 01:31 h

Ens acompanya el dia, assolellat i sense un núvol. Temperatura fresca, som un grup de set amics. Aparquem al primer pàrquing abans de pujar a l’estació d’esquí Vallter 2000.
La caminada transcorre per un bonic sender que voreja el riu Ter, molt sorollós en aquest tram alt del riu. Abunda el pi negre i el neret. Arribats al refugi guardat d’Ulldeter, observem la tora blava que creix formant grups de gran bellesa. L’esforç de la pujada fa que la fresca que sentíem s’hagi esvaït.
Pugem fins el Coll de la Marrana, on una munió d’excursionistes semblem sortits de les pedres. Uns baixant, altres pujant, i ens distribuïm cap a diferents indrets: al Bastiments a la dreta, la travessa Núria Ulldeter pel centre, al Gra de Fajol i al Puig Pastuira per l’esquerra….. i nosaltres cap el Pic de l’Infern. Només pronunciar aquest nom se’ns posa la pell de gallina.
Des del Coll de la Marrana descendim suaument un bon tram per després fer una llarga pujada cap a la Cabana de Tirapits. Allí esmorzem i recuperem forces. Mentre les pastures de cavalls i vaques semblen les figures del pessebre. Reemprenem la caminada i agafem el sender de la nostra dreta per anar a buscar la carena, indret anomenat el Portell, que la seguirem en direcció al Pic de l’Infern.
Iniciem la pujada definitiva, on ja bastant amunt ens espera una preciosa i temuda cresta. Recordem uns joves excursionistes que ens explicaren que es desdiren de pujar-hi per la impressió que els causà. És, certament, un tram rocós, bastant aeri. Cal concentració, per asseure bé els peus i deixar de mirar l’estimball per no impressionar-nos més del compte. Malgrat tot, no és difícil pels acostumats a trescar per la muntanya. Ara ho podem dir, perquè ens esperàvem quelcom més difícil.
Un cop dalt, extensa visió del Pirineu i la colla de llacs de Carançà sota mateix de l’Infern.
Baixem pel torrent de les Barraques, en lloc d’anar pel Pic de Freser. I així enllacem amb el camí de l’anada, ja més a baix de la cabana de Tirapits. Ens cal baixar a poc a poc , les pedres soltes i la pendent ho dificultós. Ben sortits d’aquella mens de tartera, observem la vall del Freser. El riu fent ziga-zagues i sabem que al fons d’aquesta vall, poc ens falta per veure el refugi de Coma de Vaca.
Tornem pel Coll de la Marrana, refugi d’Ulldeter i cap a l’aparcament on tenim el cotxe.
Cal destacar , al llarg de la caminada, però ja cap el cim, la varietat de colors de les roques i pedres que podem observar: colors argentats, blancs nítids, coures de totes games…. la natura ens sedueix.
Salut i bona caminada.

Emília Besora