LE BLUE DU CAFTAN

Bona nit a tothom!

Maryam Touzani, directora d’aquesta pel·lícula i guionista juntament amb el seu marit Nabil Ayouch, ens proposa un viatge a una de les medines més antigues del Marroc, la Medina de Salé.

Viatge no només geogràfic sinó que ens endinsa a la COMPLEXITAT individual, social i política d’alguns temes. Complexitat que encara mantenen alguns països on la moral pública tradicional és preservada, vigilada i controlada per les lleis de l’estat, i penada si no es compleix.
Ens situem, doncs, en el moment present d’un Marroc que sembla haver-se quedat suspès en un periode de temps i d’espai indeterminats.

Com ho aborda aquesta combativa documentalista i guionista marroquina?
Fins ara amb un cinema social que combina humanisme amb refinament. Guió sempre pendent dels detalls de la vida de cada dia dels tres protagonistes, on l’amor i el dolor es fan companyia, tant amb una clandestinitat interior com exterior.

Central és explicar les històries tal com les emmarquen la fotografia de la polonesa Virginie Surdej i la música del compositor danès Kristian Eidnes Andersen, ja que aquests relats valents i generosos expressats amb tendresa poden, també, canviar la forma de pensar. Si la societat canvia, sovint, (però no sempre) les lleis que la segueixen ho fan.

La proclama és: “Llibertat de ser qui ets i d’estimar a qui vols estimar”

El caftà ha de perdurar al pas del temps a diferència d’algunes creences.

Entrem, doncs, al Teixit i Brodat d’aquesta pel·lícula. Testimoni i denúncia dels, expressament, oblidats.

Moltes gràcies!

Imma Figa Avellana.